Batalla de Dunkerque

Aquest article tracta sobre la batalla de la Segona Guerra Mundial en 1940. Si cerqueu detalls sobre l'evacuació a gran escala de tropes aliades des de Dunkerque, vegeu «Evacuació de Dunkerque».

Batalla de Dunkerque

Segona Guerra Mundial
Batalla de Dunkerque Batalla de Dunkerque
Soldats britànics escapant de Dunkerque en llanxes salvavides
Tipus	batalla
Data	26 de maig - 4 de juny de 1940
Coordenades	51° 02′ 03″ N, 2° 22′ 37″ E / 51.0343°N,2.376819°E / 51.0343; 2.376819
Lloc	Dunkerque, Departament del Nord (França)
Estat	França
Resultat	Victòria alemanya. Evacuació de les tropes aliades.
Conseqüència	Evacuació de Dunkerque
Operació	Batalla de França
Front	Front Occidental de la Segona Guerra Mundial
Bàndols
Regne Unit Bèlgica França Alemanya Nazi
Comandants
John Vereker, lord Gort Maxime Weygand Georges Blanchard René Prioux J. M. Abrial[1] Gerd von Rundstedt Fedor von Bock Ewald von Kleist
Forces
400.000, 338.226 dels quals foren evacuats[2] aprox 800.000
Baixes
Britànics: 68,111 morts, ferits o presoners (~3,500 morts) 63,879 vehicles inclosos tancs i motocicletes 2,472 peces d'artilleria 6 destructors més de 200 embarcacions de la marina 177 avions.[3][4][5] Francesos: 18 000 morts 35,000 presoners 3 destructors[6][7][8] Belgues: vora 5,000 morts i uns 500,000 presoners.[9] 20.000 morts i ferits (estimació) al voltant de 100 tancs (estimació) 132 avions.[10]

La batalla de Dunkerque va ser una operació militar que va tenir lloc a Dunkerque, França, durant la Segona Guerra Mundial. La batalla es va lliurar entre els Aliats de la Segona Guerra Mundial i l'Alemanya Nazi. Com a part de la batalla de França al Front Occidental, la batalla de Dunkerque va ser la defensa i l'evacuació de les forces britàniques i aliades a Europa del 26 de maig al 4 de juny de 1940.

Després de la Guerra de Broma, la batalla de França va començar de debò el 10 de maig de 1940. A l'est, el Grup d'Exèrcits B va envair els Països Baixos i va avançar cap a l'oest. Com a resposta, el Comandant Suprem Aliat, el general francès Maurice Gamelin va iniciar el "Pla D" i va entrar a Bèlgica per implicar els alemanys als Països Baixos. El pla es basava principalment en les fortificacions de la Línia Maginot a la frontera germano-francesa, però les forces alemanyes ja havien travessat la major part dels Països Baixos abans que arribessin les forces franceses. En canvi, Gamelin va enviar-hi les forces sota el seu comandament, tres exèrcits mecanitzats, el Primer i Setè Exèrcits francesos i el Cos Expedicionari Britànic (British Expeditionary Force, BEF), al riu Dijle. El 14 de maig, el Gurp d'Exèrcits A alemany va irrompre a les Ardenes i va avançar ràpidament cap a l'oest, envers Sedan, després va girar cap al nord cap al Canal de la Mànega, en el que el Generalfeldmarschall Erich von Manstein va anomenar "Pla del cop de falç" (conegut també com a "Pla Groc" o "Pla Manstein"), amb el qual flanquejà de manera efectiva les forces aliades.^[11]

Una sèrie de contraatacs aliats -incloent la Batalla d'Arràs (1940) - no van trencar la punta de llança alemanya, que va arribar a la costa el 20 de maig, i va separar el Cos Expedicionari Britànic a prop d'Armentières, el Primer Exèrcit francès i l'exèrcit belga més al nord de la majoria de tropes franceses al sud de la penetració alemanya. Després d'arribar al canal, les forces alemanyes es van moure cap al nord per la costa, amenaçant amb capturar els ports i atrapar les forces britàniques i franceses abans que poguessin ser evacuades a la Gran Bretanya.

En una de les decisions més debatudes de la guerra, els alemanys van detenir el seu avanç a Dunkerque. Contràriament a la creença popular, el que es va arribar a ser conegut com a "Ordre de detenció" no es va originar amb Adolf Hitler. Els mariscals de camp Gerd von Rundstedt i Günther von Kluge van suggerir que les forces alemanyes al voltant de la bossa de Dunkerque cessessin el seu avanç al port i es consolidessin, per evitar una ruptura aliada. Hitler va sancionar l'ordre el 24 de maig amb el suport de l'Oberkommando der Wehrmacht (OKW). L'exèrcit es va detenir durant tres dies, el que va donar als aliats temps suficient per organitzar l'evacuació de Dunkerque i construir una línia defensiva. Tot i les ombrívoles estimacions de la situació per part dels aliats, amb Gran Bretanya discutint fins i tot una rendició condicional a Alemanya, al final es van poder rescatar més de 330.000 soldats aliats.^[12]